SITUACIÓ DEL BUDISME

Una de les característiques més notables del budisme és la seva capacitat per adaptar-se als canvis de les condicions, i a les diferents cultures. Des d'un punt de vista filosòfic, el budisme està en contra dels béns materials però no està en conflicte amb les ciències modernes. Al contrari, diu que fins i tot Buda va tindre una aproximació de caire experimental als seus principis de fe.
Tant a Tailàndia com a Birmània el budisme sempre ha tingut molta força. Tot i que feia molt de temps que el budisme havia desaparegut de l'Índia (aproximadament entre els segles VIII i XII), hi va haver una petita espurna de ressorgiment amb la conversió al budisme de 3,5 milions d'antics membres de la casta dels intocables. Va passar sota el lideratge de Bhimrao Ramji Ambedkar el 1956.
Sota els règims comunistes asiàtics, el budisme ha hagut d'afrontar períodes molt difícils. A tall d'exemple, a la República Popular de Xina el budisme segueix existint però sota una estricta regulació i supervisió governamental. Molts monestirs i temples van ser convertits en escoles, dispensaris i organismes públics. Tant els monjos com les monges han hagut d'assumir funcions laborals a més de les que els pertoquen com a religiosos. Després de la invasió del Tibet, les autoritats xineses van tractar d'eliminar-hi la influència budista.
Només al Japó, i des de la Segona Guerra Mundial, han sorgit nous moviments budistes. El més important és el de Soka Gakkai, corrent laic associat al budisme Nichiren.