LA DOCTRINA
El budisme ha estat durant moltes segles la tradició espiritual dominant en una gran part d’ Àsia. A diferència del hinduisme, el budisme és definitivament psicològic. Buda estava interessat a satisfer la curiositat humana sobre el món i la naturalesa. Aquest també estava interessat en la situació humana, amb els sofriments i les seves frustracions.
La doctrina del budisme és en resum el primer sermó que va fer Buda al parc de les Gaseles, a Benarés, per això es coneix a la predicació com a “EL SERMÓ DE BENARÉS”.
En sànscrit, el budisme volia dir “Anuttara Samyak- Sambhodi”, que significa: saviesa fonamental i perfecta. La doctrina del budisme ensenya que el objectiu principal en la pràctica és aconseguir aquesta saviesa a partir de la naturalesa de les persones. Buda en un moment de il·luminació va comprendre que la vida basada en la busca del plaer i els bens materials era un camí que portava a la decepció, al patiment i dolor constant, ja que aquell que ho té tot i que cada vegada vol més, tem a sofrir per no perdre el que té. Per altre banda segons buda, tampoc era bo el camí de la penitència extrema, ja que això portava a el dolor i a la necessitat i desig constant de aquells bens materials.
Per això mateix, pera aconseguir la saviesa, un budista s’ha de alliberar de conceptes erronis i tenir com a meta recobrar la seva naturalesa. A partir d’aquesta doctrina, el budista pot resoldre els seus problemes i convertir el sofriment en felicitat.
Per això diem que la doctrina budista és una psicoteràpia, que va fer notar l’origen de les frustracions humanes i la manera d’evitar-les agafant alguns camins com el karma, nirvana, etz..
Dels dos camins esmentats abans: el de la penitència i el de la recerca del plaer, Buda va trobar un camí Perfecte, el Camí Intermedi., que és el que va practicar en el seu sermó. I que es basa en les QUATRE NOBLES VERITATS:
1.- TOT ÉS DOLOR I PATIMENT, DUKKHA: cita les característiques de la situació humana, el sofriment i la frustració, que sorgeix de la Nostra dificultat d’encarar que tot allò que ens rodeja és inestables i transitori.
Néixer, créixer, deteriorar-se i sofrir, tot comporta patiment i dolor. Aquesta és la primera Noble Veritat.
2- L’ORIGEN DEL PATIMENT. TRISHNA:: parla sobre la causa de el sofriments, que resulta al agafar-se a una cosa que no té existència eterna. Enganxar-nos a les coses o persones provoca el patiment de perdre-les mentre hi són, i el dolor de no tenir-les quan ja no hi són.. No ser conscient d’aquesta veritat pot portar al dolor i sofriment constant.. Enganxar-se a un mateix fa creure’ns eterns i pensar que tenim tot el temps del món per fer les coses. Això fa pensar que un és el centre de l’univers de manera que tot ens pot molestar.
Aquesta és la segona Noble Veritat.
3- EL PATIMENT I EL DOLOR ES PODEN EXTINGIR D’ARREL: cita que el sofriment i la frustració poden ser separades a partir del desarrelament del desig i impuls que porta a les persones a pensar com si l’únic que importa són ells. Però alhora és necessària una motivació en la vida, ja que sinó el mon no funcionaria.
Es possible alliberar-se del samsara, del karma y aconseguir un estat de total alliberació anomenat nirvana. És per això que Buda demana meditar sobre la naturalesa de les coses i la naturalesa de les persones que abracen la seva doctrina, observar silenciosament els propis sentiments, pensaments, actuacions i valoracions, per tal de descobrir l’egoisme que s’hi pot trobar.
Només qui és capaç de fer això pot sentir-se en pau amb si mateix i amb les altres persones.
Els esdeveniments de la vida d’una persona poden alterar la seva superfície, però la part més profunda ha de romandre quieta i en pau. Aquesta és la tercera noble veritat.
4- EL DESARRELAMENT DEL DESIG, QUE PORTA A LA DESTRUCCIÓ DEL DOLOR, S’ACONSEGUEIX AMB LA PRÀCTICA DE L’ÒCTUPLE NOBLE CAMÍ O DESPERTAR:
- El recte coneixement és el coneixement de les Quatre nobles veritats.
- El recte propòsit o actitud equival a aconseguir viure amb una actitud mental amb bona voluntat, esperit pacífic, el plaer dels sentits i l’allunyament de l’odi i la malícia.
- La recta paraula que equival a viure sense mentir, sense fer xafardeig i a utilitzar paraules prudents, sinceres i reconciliadores (sense omplir relació amb els altres).
- La recta acció equival a la conducta moral (no matar, robar…).
- La recta ocupació o recta professió equival a guanyar-se la vida sense que els altres surtin perjudicats.
- El recte esforç equival a enviar dotat la força interior a reprimir els mals impulsos i a conduir la voluntat cap als pensaments, paraules i accions nobles.
- El recte pensament o consciència recta equival a tenir una especial cura de les coses i les persones. No actuar des del propi desig comporta no utilitzar la realitat i les persones de manera salvatge, comporta respectar-ho tot i estimar-ho tot des del pensament i amb les emocions i sentiments.
- La recta concentració de l’esperit, que s’aconsegueix amb la meditació, porta a tenir suficient lucidesa mental com per veure les coses, al realitat, les persones, les relacions amb el món, amb les altres persones i amb un mateix.
Aquesta és la quarta noble veritat.
Aquestes Quatre nobles veritats formen la doctrina de buda, allunyada de l’egoisme que porta a pensar i actuar tenint l’únic desig d’ autocomplaure’s. Aquest és el camí de Buda, és la doctrina, la llei i el dharma, que condueix a la il·luminació i al nirvana.
Per a Buda, la gran tasca de la vida de tota persona rau a destruir la ignorància que porta a pretendre com a valor etern, allò que no pot perdurar i a obrir la gran porta al gran despertar, la il·luminació.
